ORÍGENS I PRINCIPIS
La osteopatia s’originà a finals del segle XIX als Estats Units. El seu fundador, el Dr. Andrew Taylor Still (1828-1917) va cercar durant molts anys alternatives efectives a la medicina de l’època, i s’adonà que el restabliment d’una bona integritat en la estructura del cos millorava la seva fisiologia. El Dr. Still utilitzava els ossos com a referència per al diagnòstic i el tractament (d’aquí prové el terme ‘osteopatia’). Un cop ‘alineat’, l’organisme era capaç de sobreposar-se de forma sorprenent a tot tipus de problemes, des d’un mal de cap a una infecció. Still posà èmfasi en la importància d’un sistema nerviós en equilibri, i en el paper clau que jugava la lliure circulació sanguínia i limfàtica per al manteniment de la salut.