Els trastorns de l’aparell locomotor segueixen sent el principal motiu de consulta a l’osteòpata. Es tracta de problemes molt freqüents, i que es presenten de forma recurrent. L’objectiu del tractament osteopàtic és identificar i tractar les causes de fons que alteren la nostra mecànica i que ens predisposen a partir dolor de forma crònica. Els patrons disfuncionals sempre impliquen al conjunt del cos (mai son problemes exclusivament en la zona simptomàtica), i cal per tant adreçar-s’hi de forma global. El tractament aconsegueix en la majoria dels casos resoldre de manera ràpida les situacions agudes, i reduir la freqüència i la intensitat dels episodis dolorosos. En funció de la cronicitat i de les característiques morfològiques i funcionals en cada cas, pot ser recomanable un tractament regular de manteniment, així com la realització d’algun tipus exercici físic (dirigit o autònom) o la revisió dels hàbits posturals a la feina o en les activitats quotidianes.

Els accidents i traumatismes representen una de les situacions en les que el tractament osteopàtic resulta especialment efectiu. Una caiguda o cop important (amb o sense fractura) pot donar problemes a llarg termini. No és estrany que un antic accident sigui la causa de fons d’un altre problema molt més endavant. En molts casos, l’energia de l’impacte no pot ser dissipada, i es distribueix en el conjunt del cos per minimitzar-ne els efectes. Per aquest motiu, els tractaments locals resulten sovint poc efectius (tractar només el coll en casos de fuetada cervical, per exemple). Alguns tractament mèdics poden resultar també traumàtics per l’organisme. Després de qualsevol cirurgia o procediment invasiu, d’una extracció dental, o d’un llarg període de medicació, per exemple, el tractament osteopàtic pot contribuir significativament a una bona recuperació.

L’osteopatia permet tractar de forma efectiva i sense medicació molts dels problemes comuns durant l’embaràs i la infància. S’utilitzen sempre tècniques suaus i completament segures tant per la futura mare com per al nadó (veure ‘Osteopatia cranial’). Durant l’embaràs, es treballa en la prevenció de símptomes com ara la lumbàlgia i la ciàtica, acidesa, congestió i dificultats circulatòries, etc. Paral•lelament, es procura aconseguir una bona mecànica lumbar i pèlvica que faciliti el procés del part. Després del naixement, és molt recomanable una revisió per tractar tensions residuals i reequilibrar globalment el cos després d’una etapa de grans canvis.

Molts nadons presenten al néixer algun tipus de compressió al crani o en altres zones del cos relacionades amb el procés del part o amb algun tipus de ‘modelatge’ intrauterí (embarassos múltiples, miomes, etc.). Aquestes tensions poden tenir relació amb problemes funcionals diversos. Alguns dels trastorns que s’han relacionat amb tensions perinatals son l’escoliosi, maloclusió dental, nerviosisme, etc. La revisió i tractament precoç del nadó permet identificar i tractar aquestes tensions des del primer moment, i actuar així a nivell preventiu

El creixement dels maxil·lars pot estar condicionat per factors estructurals susceptibles de tractament osteopàtic. En cas de detectar-se tensions cranio-facials significatives, es pot intervenir preventivament abans que hi hagi un problema de maloclusió evident per intentar reduir-ne la magnitud. El tractament osteopàtic pot també acompanyar el tractament ortodòntic: abans de començar, per preparar i facilitar l’adaptació als aparells; durant la ortodòncia, per reduir la incomoditat i tractar els possibles símptomes acompanyants (tensió cranio-facial o cervical, mal de cap, mareig, alteracions auditives o visuals, etc.); després de la ortodòncia, permet restaurar la mobilitat normal en la zona i eliminar tensions residuals

La combinació del tractament osteopàtic amb la ortodòncia sol també reduir la seva durada, observant-se un moviment més ràpid de les dents. A banda de la ortodòncia, es recomanable una valoració osteopàtica després d’una extracció dental, de la col•locació de pròtesis o implants, o de qualsevol procediment odontològic (quirúrgic o no) de llarga durada, per prevenir possibles disfuncions mandibulars, entre d’altres.

Els problemes a l’articulació témporo-mandibular (ATM) i a la musculatura masticatòria son cada vegada més freqüents. Les seves causes son diverses i a vegades resulten difícils de tractar adequadament amb medicació i mesures convencionals. Els símptomes poden incloure dolor a la zona davant de l’oïda i a la mandíbula en general, limitació i desviacions en la obertura de la boca, sorolls articulars, mal de cap, problemes auditius o d’equilibri (inestabilitat, mareig), dolor cervical, etc. Durant molt temps el tractament d’aquest tipus de problemes s’ha enfocat des d’una perspectiva exclusivament dental, relacionant-se amb problemes de maloclusió. Actualment sabem que es tracta d’un fenomen molt més complex, i tot i que les fèrules oclusals resulten en general beneficioses, no sempre resolen el problema. El tractament osteopàtic adreçat a relaxar la musculatura mandibular i corregir les disfuncions cervicals, cranials i mandibulars (sense oblidar la resta del cos) és efectiu en la reducció del dolor i la inflamació i en la millora de la funció. Pot també combinar-se sense dificultat amb les fèrules per a un millor efecte.

La sobre-estimulació del sistema nerviós o el seu desequilibri crònic es troben en el rerefons de la major part de malalties. Les manifestacions d’un ‘esgotament neurològic’ s’observen típicament en un quadre general que combina incomoditat o dolor físic, fatiga injustificada, i estats d’angoixa o depressió nerviosa. El tractament en aquestes situacions requereix la participació de més d’un professional. Cal analitzar aspectes com l’alimentació, l’exercici físic, i la situació personal globalment. Osteopàticament, es pot actuar per regular la funció del sistema nerviós. L’alliberació de la tensió física afavoreix de forma directa un estat de relaxació psiquica, que millorarà el descans i la restauració energètica. El tractament osteopàtic pot ser de gran ajuda en persones diagnosticades de fibromiàlgia o fatiga crònica, així com en casos d’hiperactivitat, insomni, bruxisme, etc.